Jeremy Bentham

Jeremy Bentham

Biografia
Naixement	15 febrer 1748 Houndsditch (Regne de la Gran Bretanya)
Mort	6 juny 1832 (84 anys) Londres (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda)
Dades personals
Religió	Deisme
Formació	Queen's College (1760–) Westminster School (1755–1760)
Activitat
Camp de treball	Filosofia, dret, filosofia social, drets civils i polítics i drets civils
Lloc de treball	Anglaterra
Ocupació	filòsof, activista pels drets dels animals, jurista, escriptor, economista, reformador protestant, activista pels drets humans, politòleg, sufragista, comerciant, advocat, teòric polític
Període	Il·lustració
Moviment	Utilitarisme
Nom de ploma	Philip Beauchamp Gamaliel Smith
Família
Cònjuge	cap valor
Pares	Jeremiah Bentham (en)   i Alicia Woodward Grove (en)
Germans	Samuel Bentham
Signatura

Jeremy Bentham (Houndsditch i Londres, 15 de febrer de 1748 - Londres, 6 de juny de 1832) fou un pensador i reformador polític anglès, pare de l'utilitarisme.^[1]

Jeremy Bentham va néixer a Houndsditch, Londres, el 15 de febrer de 1748, fill d'una rica i important família històrica de jutges, i va morir a Londres el 6 de juny de 1832. Va ser el pare de l'utilitarisme i des de petit va mostrar un gran interès en el camp de l'estudi.

Als tres anys llegia volums de la història d'Anglaterra, als cinc començava a tocar amb facilitat el violí i parlava amb fluïdesa altres llengües com el francès i el llatí als sis anys. En veure la seva facilitat en l'aprenentatge va ser enviat als 12 anys a The Queen's College, Oxford, i als 15 anys ja es va treure la carrera i als 18 tenia el màster que li va permetre exercir la professió de jurista. Quan va començar a treballar en una associació important d'advocats de Londres i de la resta d'Anglaterra, es va adonar dels greus errors del codi legal d'Anglaterra de mitjans del segle xviii, i des del moment que va entrar en aquella associació va buscar una nova política legislativa i reformes socials que afavoririen els plaers de la majoria i serien més útils per a la població.Tot i escriure molt, Bentham va publicar poc i fonamentalment se li deuen dues obres jurídiques, Fragment sobre el govern (1777) i Introducció als principis de la moral i la legislació. (1789), però va tenir una gran importància en l'àmbit britànic gràcies a la publicació de revistes polítiques de caràcter reformista i al seu cercle d'amics i deixebles, entre els quals destaca John Stuart Mill.

Bentham era un republicà, laic i partidari de l'abolició de l'esclavatge i d'acabar la pena de mort, També va ser un defensor dels dret dels homosexuals i dels drets dels animals. Es va oposar radicalment a les teories del dret natural (que qualificava de "disbarat sobre xanques").